La primera lliçó del curs: anar a l’escola amb seguretat

La “tornada a l’escola” és un esdeveniment social que, any rere any, marca la vida quotidiana de les ciutats. Com a tal, té un impacte rellevant en la mobilitat col·lectiva, tant dels escolars en els seus desplaçaments com de la resta d’usuaris de les vies públiques.

La seguretat dels més petits depèn principalment de factors com el mitjà de transport, la seva edat i el seu grau d’autonomia, o la conscienciació sobre els riscos viaris. D’altra banda, la resta d’usuaris ha d’extremar encara més la precaució quan circula prop dels centres. Especialment, a les hores d’entrada i sortida.

Avui, repassem la lliçó sobre com moure’s amb seguretat en els modes de transport més utilitzats per desplaçar-se de casa a l’escola i de l’escola a casa.

A peu: un entorn adaptat als escolars

En l’anàlisi de la seguretat dels desplaçaments a peu cal tenir en compte la singularitat de la mobilitat de la canalla per les limitacions pròpies de l’edat. Per exemple, menys camp visual, baixa alçada, menor capacitat de reacció, facilitat de distracció o diferent percepció del risc.

Per això, tant si van acompanyats com –especialment– si van sols, és fonamental que interioritzin uns hàbits bàsics de seguretat. Entre ells, fer servir els passos de vianants i mirar sempre a banda i banda, caminar per l’interior de les voreres o anar amb compte amb els cotxes que entren i surten dels garatges.

La pacificació de l’entorn dels centres escolars és una de les prioritats de les noves polítiques de mobilitat desenvolupades pels principals ajuntaments. Cal destacar iniciatives com el programa Camí escolar, espai amic de l’Ajuntament de Barcelona, integrat ara en el nou projecte Protegim les escoles. En el darrer any ha sorgit també la iniciativa #RevoltaEscolar, impulsada per Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i entitats veïnals. Aquests col·lectius reclamen, mitjançant talls de trànsit, una major pacificació i seguretat dels entorns escolars, menys contaminació i menys soroll.

Amb bicicleta, patinets elèctrics, skates, patins…

L’auge de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal ha multiplicat també les opcions de desplaçament dels més joves. En aquest cas, l’edat de l’usuari és un factor fonamental a l’hora d’analitzar la normativa d’ús.

Per anar amb bicicleta, cal recordar principalment…

  • El casc és obligatori per als menors de 16 anys a Barcelona i, des del juliol del 2021, per als menors de 18 anys a Madrid.
  • En el cas de nens més petits, es permet que una persona major d’edat transporti un menor de fins a 7 anys en seients addicionals, remolcs, semiremolcs o altres elements homologats. També en aquest cas, els menors han de portar un casc homologat.
  • Els menors de 12 anys (i l’adult que els acompanyi) són els únics ciclistes que poden circular per qualsevol vorera, respectant sempre la prioritat dels vianants. La resta dels menors han de respectar la mateixa normativa que els adults.

Un matís molt important pel que fa als anomenats “vehicles de mobilitat personal” (VMP), principalment els patinets elèctrics o les plataformes elèctriques: la normativa indica que l’edat mínima per conduir un VMP és de 16 anys, de manera que no es permeten a usuaris de menys edat. Amb una excepció: “Els menors de 16 anys poden fer-ne servir fora de les zones de circulació en espais tancats al trànsit, sota la responsabilitat de pares o mares i tutors o tutores”.

Què passa amb els patinets no elèctrics, els patins o els skates? En aquest cas, no es consideren “vehicles” i han de complir les mateixes normes que un vianant. Principalment, vol dir que no poden circular per la calçada, excepte en espais especialment habilitats. Encara que no és obligatori, es recomana també fer servir casc i altres elements de protecció, com guants, genolleres o colzeres. Algunes ciutats permeten que siguin utilitzats per carrils bici, per la qual cosa convé consultar les ordenances locals.

Amb transport públic

Les normatives d’ús del transport en superfície (autobús o tramvia) i de metro de Barcelona i Madrid no assenyalen una edat mínima per utilitzar aquests sistemes de transport sense la companyia de persones adultes. No obstant això, recomanen que quan ho facin tinguin almenys 10 anys.

En qualsevol cas, la independència del menor en l’ús del transport públic dependrà del seu grau de maduresa i ha d’implicar sempre una tasca de formació i conscienciació per part de pares i tutors. Al post Anar amb autobús a l’escola: què ha de saber per anar-hi sol? recollíem uns consells bàsics que convé recordar.

Una altra opció molt habitual és anar amb autobús escolar, que compta amb un monitor responsable. Malgrat tot, convé sempre recordar als menors que han de baixar i pujar de l’autobús de forma ordenada, i estar asseguts i amb el sistema de retenció cordat.

Amb cotxe: SRI i atenció a l’entorn

En viatges amb automòbil particular, cal recordar l’obligatorietat que els menors que tinguin una altura igual o inferior a 135 cm facin servir un sistema de retenció homologat, i adaptat al seu pes i la seva alçada. Es recomana, però, mantenir l’ús d’aquests sistemes fins a una alçada de 150 cm.

Més enllà d’un SRI adequat, en els viatges en cotxe particular també cal estar atents a altres situacions de possible risc. Per exemple, s’aconsella sempre entrar i sortir del vehicle pel costat més segur de la via (el costat de la vorera), i evitar aparcar en doble (o triple) fila.

Malgrat les presses habituals de primera hora, convé evitar l’estrès i intentar sortir amb temps per assegurar un viatge tranquil.

Amb moto, a partir dels 7 anys si condueix una persona autoritzada

El reglament estableix que l’edat mínima per viatjar com a passatger en una moto és els 12 anys, amb una excepció rellevant: es permet a partir dels 7 anys, “sempre que els conductors siguin el pare, la mare, el tutor o una persona major d’edat autoritzada per ells”. A més…

  • Utilitzar sempre un casc adequat a les característiques físiques del menor.
  • Asseure’s amb una cama a cada banda de la moto, amb els peus recolzats als reposapeus
  • Que vagi al seient de darrere del conductor i mai entre el conductor i el manillar.

Les recomanacions de la DGT també inclouen no portar una motxilla a l’esquena pel risc de perdre l’equilibri, instal·lar un suport a l’esquena en cas de viatges freqüents i evitar accelerades o frenades brusques.

Aprendre des de casa, amb el RACC

Sigui quin sigui el mode de transport escollit, és fonamental el paper de formació i conscienciació dels pares sobre el risc dels desplaçaments. Per facilitar aquesta tasca, el RACC compta amb el joc en línia “Mou-te bé! Play&Learn”, amb activitats interactives per aprendre les principals normes de seguretat. Aquest joc és d’accés lliure i es pot treballar tant a l’escola com en l’àmbit familiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *