Llocs del món amb transport públic gratuït

“Com la primera passa sobre la lluna”, “com la primera volta al món”, “com la invenció de la roda”… Són alguns dels lemes de la campanya #ItsABigDay, amb la qual el Govern de Luxemburg va anunciar la gratuïtat del transport públic a tot el país a partir de l’1 de març del 2020. Una gratuïtat que afecta tots els desplaçaments (tren, bus o tramvia) per part de qualsevol persona (resident o visitant).

Val la pena consultar alguns dels seus arguments. Segons Mobilité gratuite au Luxembourg, els ingressos per venda de bitllets només representen el 8% del cost del transport públic, que el Govern de Luxemburg considera que poden assumir els pressupostos de l’Estat. “Com tots els altres serveis, es finança amb impostos generals”, assenyala. A més, indica que és una mesura de caràcter social per beneficiar les classes amb ingressos baixos, que també contribueix a una mobilitat més sostenible. L’increment de l’ús del transport públic ha de suposar la reducció del trànsit d’automòbils i la conseqüent disminució de les emissions de carboni.

Ciutats pioneres: Colomiers, Hasselt o Tallinn

Encara que potser no té la rellevància de la descoberta de la roda, com afirma la seva campanya, cal reconèixer el mèrit de Luxemburg de ser el primer país del món que aplica aquesta mesura. Malgrat tot, no va ser pioner en el desenvolupament del transport públic gratuït. Hi ha diverses iniciatives en aquest sentit en petites ciutats d’Alemanya i França, com Colomiers (bonobús gratuït des de 1971). Destaca també el cas de Hasselt (Bèlgica), que va mantenir la gratuïtat durant poc més de 15 anys (entre 1997 i 2013). En aquest temps, l’ús del transport públic es va incrementar més d’un 1.200%, però finalment es va decidir recuperar el pagament amb tarifes molt reduïdes.

Una altra ciutat pionera és Tallinn (Estònia), primera capital europea que va aplicar la mesura, el gener del 2013. En aquest cas, la gratuïtat es limita als residents. Encara que l’ús del transport públic ja era elevat a la ciutat, la mesura va atreure més ciutadans, que al seu torn van contribuir al manteniment del sistema a través del pagament d’impostos. La iniciativa va tenir molta repercussió mediàtica, com recull el mateix ajuntament de Tallinn a la seva pàgina web.

Gratuïtat parcial, el model més habitual

Per tot el món es registren models molt diversos de gratuïtat del transport públic. Des dels limitats a determinats col·lectius (menors d’edat, estudiants, gent gran, etc.) a desplaçaments gratuïts a determinats espais (centres comercials, complexos universitaris, etc.). Tot i que no es troba actualitzada al cent per cent, la pàgina Fare Free Public Transport segueix oferint una perspectiva interessant de ciutats de tot el món amb serveis gratuïts.

Entre els casos més curiosos destaca el famós ferri d’Staten Island, a Nova York, gratuït per a tots els passatgers des del 1997. Creat el 1817, va ser històricament molt assequible i l’anunci de la pujada de preus va ser un dels motius que van impulsar la petició d’un referèndum per a la separació d’Staten Island de Nova York. Pel que sembla, la defensa de la gratuïtat del ferri va ser una de les mesures que van portar Rudy Giuliani a la seva reelecció com a alcalde. Un altre exemple curiós és el servei gratuït de transport a Walt Disney World a Orlando, amb una xarxa molt extensa d’autobusos, ferris, monorails i, fins i tot, telefèric.

Més enllà de l’anècdota, convé assenyalar que la gratuïtat dels sistemes públics de transport és un tema de debat de màxima actualitat ara que ens replantegem els modes de transport urbans. La caiguda de l’ús durant la pandèmia, l’auge de nous vehicles (bicicletes, patinets, etc.), la necessitat d’un desenvolupament més sostenible o la pacificació de l’entorn en benefici dels vianants són alguns dels elements clau en aquest apassionant debat.