Estratègia Estatal per la Bicicleta: l’impuls definitiu de l’ús de la bici?

“Impulsar l’ús de la bicicleta des de tots els seus àmbits: mobilitat quotidiana, oci, esport, turisme i cadena de valor de la indústria”. Aquest seria, en resum, l’objectiu de l’Estratègia Estatal per la Bicicleta, aprovada pel Govern d’Espanya el juny del 2021.

El pla situa la bicicleta com un pilar clau per (citem textualment) “avançar en una mobilitat més sostenible, més respectuosa amb el medi ambient, més segura i més eficient econòmicament”. Per complir aquest objectiu general, l’Estratègia Estatal per la Bicicleta planteja cinc prioritats, que “s’impulsen a través de 10 àrees temàtiques, de les quals en deriva un compendi de 28 blocs d’accions, que sumen més de 150 accions concretes”.

 

Les quatre propostes de més impacte

Tots els nivells d’actuació del programa es poden consultar a la pàgina web de l’Estratègia, però tot seguit destaquem les propostes que més han cridat l’atenció en la presentació:

1. Formació en l’àmbit escolar

El pla recull explícitament un dels principis de pràcticament qualsevol actuació en el camp de la mobilitat i la seguretat viària en l’actualitat: la formació dels futurs usuaris. Per això, planteja la necessitat de formar els escolars en el maneig de la bici i l’educació viària, integrant activitats de seguretat viària en el currículum escolar. Lògicament, aquest punt inclou també formació de progenitors i professorat.

2. Foment de la bici com a mitjà de transport a la feina

Un altre aspecte d’especial rellevància, pel seu impacte en la vida quotidiana, és el foment de la bici per desplaçar-se a la feina. En línia amb les iniciatives impulsades en altres països europeus, es planteja modificar la normativa fiscal perquè les companyies puguin oferir bicicletes com a mitjà de transport i es considerin renda en espècie. Aquesta categoria només s’aplica, avui en dia, als cotxes d’empresa.

Juntament amb la modificació fiscal, l’objectiu és promoure que les empreses desenvolupin plans de mobilitat ciclista en els desplaçaments dels seus treballadors als centres de treball. Aquests plans poden incloure incentius (econòmics o en forma de flexibilitat d’horaris, entre altres) i cursos sobre mobilitat i ús segur de la bicicleta.

3. Desenvolupament d’una xarxa d’infraestructures ciclistes interurbanes

L’actuació transversal en l’ús de la bicicleta que proposa l’Estratègia inclou també el desenvolupament d'”una xarxa estatal bàsica, contínua i homogènia d’infraestructures ciclistes interurbanes”. Més específicament, se citen accions de conservació i manteniment de vies, eliminació de trams de concentració d’accidents, adaptació de les vies d’accés a les ciutats o desenvolupament d’infraestructures en àrees perifèriques i amb risc d’exclusió social.

Un dels aspectes més destacats en aquest punt és la creació d’estacionaments obligatoris per a bicicletes en habitatges nous, la qual cosa obligaria a modificar l’actual Codi Tècnic d’Edificació. En el mateix sentit, recull també l’objectiu de facilitar la instal·lació d’aparcaments en estacions de transport públic, habitatges, comerços, centres docents, oficines i edificis públics.

4. Aposta per la intermodalitat: bicicleta + transport públic

Relacionada amb el punt anterior, el pla posa especial rellevància en el foment de la intermodalitat, entesa com la combinació entre l’ús de la bicicleta i de les diverses opcions de transport públic. Juntament amb la instal·lació d’aparcaments específics a les estacions de transport públic, l’altre pilar d’aquest punt és el desenvolupament de solucions d’abonaments de transport o bitllets integrats amb els sistemes de bicicleta compartida.

També s’englobaria en aquest àmbit una normativa d’ús que permeti el transport de bicicletes en les diverses opcions de transport públic (principalment, els trens).

 

Una actuació transversal, amb la implicació de tothom

Com es pot veure, totes aquestes actuacions impliquen la participació d’agents molt diversos. D’aquí que una de les paraules clau de l’Estratègia sigui “transversalitat”. El mateix text del pla reconeix que el seu desenvolupament implica la participació i la col·laboració de tots els nivells de l’administració pública (ministeris, comunitats autònomes i entitats locals), a més d’associacions del sector empresarial, de la societat civil i de l’àmbit acadèmic.

Sigui com sigui, es planteja com una acció imprescindible. Especialment, si es tenen en compte els beneficis de la bici a diferents nivells. Com recull també el mateix text de la proposta, l’impuls de l’ús de la bicicleta contribueix a l’acompliment dels reptes de desenvolupament sostenible a nivell global (Agenda 2030).

En concret, assenyala l’aportació de la bici a àmbits com la salut (millora de la salut física i mental), la mobilitat (reducció de la congestió i millora de la seguretat viària), l’economia (generació d’ocupació o impuls de l’economia local i rural), el medi ambient (descarbonització de la mobilitat, reducció de contaminació acústica, etc.) i l’equitat (facilita el dret a la mobilitat de totes les persones).