RutaRACC: de Barbastre a Tella

Tags:,

Després d’haver visitat la part més oriental de l’Alt Aragó amb un Hyundai Kona i de viatjar des d’Estadella a Osca amb els dos SUV de Seat, iniciem ara una ruta pel nord d’Osca més monumental, per conèixer les tradicions, la cultura i els monuments més representatius amb el petit dels crossover de la marca txeca Skoda. Després de comparar el Kodiak i l’Alhambra, pugem al germà mitjà, el Karoq, per conèixer una de les parts més espectaculars de l’Alt Aragó.

Skoda Karoq

Skoda Karoq

Comencem la nostra ruta a la capital del Somontano, Barbastre, ciutat que destaca per la producció de vins joves de gran qualitat amb la denominació d’origen Somontano i dels productes de l’horta, entre els quals cal fer especial esment del tomàquet rosa, conegut a tot el sud d’Europa pel seu sabor i la gran imatge que presenta.

Lo Grau

Des de Barbastre prenem la nacional N-123 fins a la sortida que hi ha abans de travessar el pont de Las Pilas, on enllaçarem amb l’A-138 en direcció nord. A pocs quilòmetres d’aquí trobem, al marge esquerre del riu Cinca, el poble de Lo Grau, una petita vila de poc més de 400 habitants i molt coneguda per la gran quantitat de locals de restauració on degustar els productes de la zona.

El poble també dona nom a la impressionant presa i a l’embassament artificial de Lo Grau I, el primer de la zona que banyen les aigües del Cinca, construït l’any 1969. La presa, digna de veure, ens transmetrà una majestuositat de les d’abans.

En aquesta presa de gravetat, l’aigua de la qual s’utilitza per a la generació d’electricitat i posteriorment per al sistema de regs de l’Alt Aragó, s’acumulen un màxim de 400 hm cúbics.

Arribats en aquest punt, des de l’A-138 prendrem el desviament cap a l’A-2210 en direcció a Naval.

Presa de Lo Grau

Presa de Lo Grau

Naval
A la vora del riu Lastre i als peus de la serra d’Arbe s’erigeix Naval, un petit nucli urbà de 260 habitants que antany va destacar per la gran qualitat de la seva terrisseria, que sobreviu de la mà de l’artesà local David Echevarría, l’últim d’una llarga tradició de terrissaires que es remunta al segle XIX. En el seu local podrem admirar i adquirir el seu treball. Molt a prop d’allà, el ‘Centro de Alfarería’ ens situarà sobre la pista d’aquest noble ofici.

Al poble trobem dues esglésies, la col·legiata de Santa María, d’estil gòtic-renaixentista del segle XVI, i Sant Sebastià, del segle XVII, dedicada als patrons de la localitat sant Fabià i sant Sebastià.

La sal va ser també una important font de comerç en èpoques pretèrites, ja el 1274 el rei Jaume I va concedir el privilegi del monopoli de la venda de sal a la zona, per la qual cosa al costat de la plaça Mayor trobem els antics alfolins del segle XIII.

Avui dia, l’antic Salinar de Naval està reconvertit en uns banys relaxants i terapèutics a l’aire lliure, que poden gaudir-se en el període estival (de juny a setembre).

Naval

Naval

Abizanda
Seguint per l’A-2210 provarem el confort del nostre Karoq per una revirada carretera que transcorre pel vessant del port de l’Alt del Pi (1.018 m), des d’on abandonarem la comarca del Somontano per endinsar-nos en el Sobrarbe, fins a arribar a la nostra següent destinació: Abizanda.

Aquest enclavament medieval de poc més de 100 habitants ens sorprendrà per la gran quantitat –i qualitat– de restes històriques que s’hi troben. Situat a la part alta del barranc del Riu, la torre del segle XI de 24 metres d’altura sembla multiplicar la seva alçada per poder albirar la llunyania.

Construït per Sanç Garcés III de Navarra (1023), aquest és el punt de vigilància més elevat sobre la Vall del Cinca i un lloc de vital importància en època medieval. Actualment alberga el Museu de Creences i Religiositat Popular.

El conjunt de la torre d’Abizanda es completa amb l’església romànica als seus peus, un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès.

L’antiga capella de Santa Ana ha estat reconvertida en el Centro de Estudios y Documentación de Aure y Sobrarbe (CEDAS), amb l’objectiu de garantir la conservació de costums i creences de les Valls del Pirineu Central.

Molt a prop del recinte religiós trobem La Casa de los Títeres, un museu i espai gestionat pels Titiriteros de Binéfar, un dels grups teatrals més internacionals i premiats del país. Aquest lloc farà les delícies dels més petits, que podran experimentar lliurement pel recinte.

Fundada per Abdulah Ibn Sallam amb el nom d’Abinyuyas –d’on deriva el nom actual–, la part baixa de la localitat encara conserva la zona de l’aljub musulmà.

Des d’Abizanda tornarem a enllaçar amb l’A-138 en direcció nord.

Abizanda

Abizanda

Samitier
L’aficionat al futbol recordarà el nom de Samitier pel migcampista dels anys 20 del FC Barcelona, Josep Samitier. No creiem que l’anomenat “Home Llagosta” arribés mai a trepitjar aquest poble situat sobre la muntanya, a la dreta de la carretera autonòmica, que, com Abizanda, amaga un ampli patrimoni.

D’origen medieval, aquesta vila acull un castell del segle XI, construït per Sanç III en el seu afany per fortificar la frontera de la cristiandat enfront de l’atac musulmà. El conjunt, mig en ruïnes, encara conserva l’ermita de Sant Ermenter i Sant Celdoni i part de la torre, des del qual s’albiren unes espectaculars vistes de l’estret d’Entremón, amb l’embassament de Mediano –amb el poble que emergeix de la profunditat en períodes d’escassetat d’aigua–, el Cinca i la Peña Montañesa.

Des de Samitier iniciem la recta final de la nostra ruta, en direcció a Aïnsa, un dels pobles més bonics del país.

Samitier

Samitier

Aïnsa
Si en altres rutes havíem visitat Alquèssar i Roda d’Isàvena, dos de “Los pueblos más bonitos de España”, aquesta vegada arribem a Aïnsa, el tercer de la província d’Osca i catalogat per diferents mitjans com un dels 20 millors del país.

La vila d’Aïnsa, de 2.200 habitants, és un dels centres neuràlgics de la part nord-oriental d’Aragó, situat a la confluència entre els rius Ara i Cinca. Aquesta vila medieval ens rep amb el seu castell del segle XI encimbellat a la muntanya, que presideix el nucli antic de la localitat.

En el recinte fortificat destaquen la torre del Tenente, seu de l’EcoMuseo de la localitat, el pati d’armes i el gran portal que desemboca a la plaça Mayor.

La grandesa d’aquesta plaça, datada del segle XII, dona una idea dels anys de més esplendor de la vila, dels quals encara conserva restes de la primera muralla o l’edifici de l’Ajuntament, des d’on arribarem a l’església de Santa María (segle XII), d’estil romànic i disseny senzill. La torre és de dimensions úniques en el romànic aragonès. Passejar pels carrers d’aquesta tranquil·la zona ens permetrà gaudir d’un entorn medieval difícil de trobar en qualsevol altre lloc.

L’oferta hotelera, lúdica i gastronòmica de la zona converteix Aïnsa en un lloc privilegiat com a centre de vacances, a més de ser enclavament ideal per iniciar qualsevol mena de ruta per carretera cap a la zona més oriental o occidental de la província.

Des d’Aïnsa iniciem la nostra última parada, un poble d’alta muntanya amb un tenebrós passat: Tella.

Aínsa

Aïnsa

Tella
Circulant per l’A-138 en direcció França, abans d’arribar a Lafortunada i després del petit nucli d’Hospital, trobem un desviament a l’esquerra que ens portarà a la població de Tella, una petita vila de muntanya que amaga un passat de bruixeria.

Circulant amb molta precaució per aquesta revirada via que, a pesar que està ben asfaltada, en alguns trams no caben dos vehicles, arribarem al dolmen de Tella o Losa La Campa, un monument funerari del neolític i, segons les llegendes, zona d’aquelarres de bruixes juntament amb el cim del Puntón de las Brujas.

Amb les valls de Pineta i Chistau de fons i el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut com a embolcall, el nucli de Tella es nodreix d’una arquitectura de pissarra, i destaquen l’església de Sant Martí (segle XVI), el Museo de la Brujería o el Centro de Interpretación del Oso Cavernario, al marge d’un conjunt d’ermites d’estil romànic aragonès. Podrem recórrer la ruta de les tres ermites, que donen a aquest paratge un encant especial.

Dolmen de Tella

Dolmen de Tella

Aquí concloem la nostra ruta de 124 km amb l’Skoda Karoq. Gràcies al mitjà dels SUV de la marca txeca, a la seva continguda mida i a les seves més que suficients prestacions, hem aconseguit completar una ruta que no ens deixarà indiferents.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *