El Nadal més dolç

Nadal és, per a molts, el moment més llaminer de l’any. Et proposem descobrir tres ciutats europees (París, Göteborg i Milà) en aquesta època per poder assaborir les seves postres típiques nadalenques.

A mesura que s’acosta el final de l’any, veiem com van confluint els antics ritus pagans i les creences catòliques, sovint en forma de dolça temptació. Les postres nadalenques són sempre energètiques, es basen en els fruits propis de l’estació i, molt sovint, són evocadores de desitjos de bona ventura i de vida renovada. I, és clar, sempre és molt millor assaborir-les allà on les van inventar. Per tant, toca viatjar fins a París per deixar-se temptar per la dolçor del bûche de Noël; o arribar-se fins a Göteborg, on, a més de gaudir del gran parc recreatiu de Liseberg, podràs fer un tastet de les galetes pepparkakor; o, encara, fer una escapada fins a Milà i assaborir l’inconfusible cafè exprés, curtíssim, amb una bona ració de panettone.

París. Escalfor a l’hivern

La literatura i el cinema s’han encarregat de difondre aquella imatge del París bohemi en la qual no falten aspirants a escriptors i pintors, taules amb estovalles de quadres i vistes al cel de les teulades de la Ciutat de la Llum des de les seves inevitables golfes. Un cel que en èpoques no gaire llunyanes estava enfosquit pel fum de les nombroses xemeneies que es drecen a les teulades i que havien estat culpables de molts incendis. No obstant això, s’ha de dir que Napoleó no va prohibir l’ús del foc a les llars per evitar-ne els estralls, sinó per impedir que els seus ciutadans emmalaltissin de pulmonia pels corrents d’aire que es colaven pel tiratge. El seu edicte potser va resoldre els problemes de salut, però va quedar per resoldre el tema de la calefacció i el de complir amb la tradició segons la qual durant tot l’advent havia de cremar un tronc de fruiter a cada llar de manera permanent, amb la qual cosa se simbolitzava l’arribada d’una nova collita i també de la llum, concretada amb el naixement de Jesús. Per resoldre el tema, es diu que els pastissers van idear l’anomenat bûche de Noël, un tronquet dolç amb una base de pa de pessic farcit de crema de praliné i cobert de xocolata, amb la qual s’intenten reproduir les rugositats de l’escorça de la fusta.

La història té gràcia però, en realitat, els pastissers de París van copiar una coneguda recepta de la regió de Poitou-Charentes, desapareguda amb la nova ordenació administrativa francesa del 2015, tot i que, per descomptat, n’han sobreviscut les ciutats, com ara Poitiers, cèlebre per les batalles medievals que s’hi van lliurar i de les quals són testimoni les muralles erigides per Elionor d’Aquitània. També formava part d’aquesta mateixa regió La Rochelle, ciutat que sempre es va sentir propera a Anglaterra i, per això, afí al protestantisme. En una cèlebre batalla lliurada pel cardenal Richelieu, i en la qual va morir el veritable D’Artagnan, la ciutat va haver de deixar de banda les seves vel·leïtats anglòfiles; tot i així, encara podem percebre alguna cosa d’aquella època tot passejant pels seus carrers a la recerca del millor marisc. El mateix accent britànic es percep a Angulema, que va ser propietat del rei anglès Joan I o Joan sense Terra.

Göteborg. El Nadal que deixa marca

Per als habitants de Göteborg, a Suècia, el concepte de parc d’atraccions és capital. A diferència del que succeeix en altres llocs, el gran parc recreatiu de Liseberg no es troba als afores, sinó en ple centre. Al llarg de l’any, a mesura que passa el temps, va renovant totalment la decoració i adaptant-se a cada estació. Per Nadal es converteix en un gran espectacle cobert de blanc –amb neu real o artificial, segons com es giri el temps– en el qual no poden faltar des dels gnoms que ajuden el Pare Noel fins a la immensa Roda de Göteborg, una roda de fira que abans es dreçava al moll, amb vistes al riu Göta älv i cap a l’estret de Kattegat, i que després va ser traslladada a aquesta nova ubicació.

En aquest període de l’any es vesteix de llums radiants, com una gegantina estrella caiguda a la Terra. El conjunt inclou espectacles de patinatge sobre gel i abundants casetes de menjar i dolços nadalencs, encara que amb les baixes temperatures potser vingui més de gust desplaçar-se fins -a -Magasinsgatan o Kaserntorget, velles casernes i magatzems industrials que avui ofereixen el bo i millor en cafeteries acollidores de Göteborg, llocs sempre a vessar de gent que hi busca el moment de la pausa, el parèntesi per fer una fika. Normalment, la fika consta d’una beguda calenta –els suecs beuen quantitats ingents de cafè americà al dia– i un brioix o panet dolç.

Però, per festes, és més que probable que hi trobem també les típiques galetes pepparkakor. Encara que el nom sembla que vulgui dir que porten pebre, la veritat és que el seu ingredient principal és el gingebre, si bé també inclouen una bona dosi de clau i canyella. Diverses fonts apunten que la recepta original potser va arribar d’Alemanya, de les lebkuchen de Nuremberg, però va ser a Suècia on es van convertir en sinònim de Nadal.

Milà. El Nadal exquisit

A Milà els hiverns es pot dir que són com els d’abans: amb un fred sec, vivificant, per més que el sol hi brilli en un d’aquests dies sense núvols que de vegades regala aquesta època de l’any, fent que el Duomo, la seva catedral de marbre rosat, resplendeixi mentre passegem per la seva terrassa panoràmica eriçada de pinacles. En altres dies, l’aspecte romàntic s’intensifica amb les boirines que envolten la capital llombarda, especialment prop de Navigli, el barri en el qual es conserven uns canals navegables, record de la dàrsena i la via fluvial que connectava la ciutat amb els llacs Maggiore i de Como a l’edat mitjana. Avui torna a tenir importància comercial, perquè moltes empreses d’alta costura i disseny han anat colonitzant-ne el antics locals de maó i els edificis industrials per instal·lar-hi els seus tallers i seus socials. De tota manera, a qui li agafi fred, sempre pot buscar refugi a l’escalfor acolorida de la Galleria Vittorio Emanuele; al centre, a la cruïlla de les dues naus, s’hi instal·la un arbre de Nadal gegantí que és territori abonat per a les selfies.

Com a alternativa, també es pot anar al cafè que ha obert una famosa franquícia americana a l’antic Palazzo delle Poste de la plaça Cordusio, que ha passat de ser territori de carters a convertir-se en “el local més bonic del món”. L’inevitable cafè exprés, curtíssim, vindrà acompanyat en aquesta època d’una bona ració de panettone. El panettone no sempre ha estat tan popular: quan el van inventar, a la ciutat de Milà, eren postres reservades a la noblesa, ja que s’hi incorporaven ingredients tan cars com la mel i els ous frescos, la mantega i la fruita confitada. Calòric com pocs n’hi ha, se n’atribueix la creació a un descuit a la cuina del duc Ludovico Sforza, conegut com “el Moro”, que va fer que es cremessin les postres previstes per al sopar de Nadal. L’ajudant de cuina havia recollit totes les sobres per preparar un pa dolç per endur-se a casa, i se li va afegir mantega i fruita per dignificar-lo i salvar la situació. Va tenir un èxit immediat, i per això avui podem veure elegants milanesos passejant per les botigues exclusives dels carrers Montenapoleone o della Spiga amb el seu panettone a la mà.

Si l’estada a Milà coincideix amb l’arribada de l’any nou, el millor lloc on anar a rebre el 2020 és, sense cap mena de dubte, la zona del centre històric, especialment als voltants del Castello Sforzesco, que va ser construït com a fortalesa durant el segle XIV i avui dia és un dels monuments més emblemàtics de Milà. Precisament aquí es on es fan els espectaculars focs d’artifici que il·luminen l’última nit de l’any. A més, és una zona plena de petits bars i locals que per Cap d’Any obren les seves portes per celebrar una de les nits més màgiques. El concert de la plaça del Duomo, una altra de les propostes de Cap d’Any i on actuen els cantants italians del moment, és el lloc on es concentra la major part de la gent jove.

Font: Revista RACC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *