Indianapolis, ‘the racing capital of the world’

Amb aquest títol és com s’anomena a si mateixa aquesta ciutat: la capital mundial de les curses. És ben cert que les 500 Milles d’Indianapolis, que es disputaran el 25 de maig després de dues setmanes d’activitat entre entrenaments, sessions de classificació i curses d’homenatge, són especials.

500 Milles d'IndianapolisFoto: The359

Potser és així perquè és una de les competicions del motor més antigues i que encara perdura. O perquè es disputa als Estats Units i ja sabem quin concepte tenen, els estatunidencs, de l’espectacle i el negoci.

La primera edició es va celebrar el 1911 i des d’aleshores ha tingut lloc sempre, excepte durant les guerres mundials. És una cursa de monoplaces, a 200 voltes sobre l’oval de 2,5 milles (4,023 km) per a cobrir la distància de 500 milles (805 km).

Fermí Vélez, el primer espanyol

El pilot del RACC Fermí Vélez va ser el primer espanyol que va participar a les 500 Milles d’Indianapolis el 1996. Un any més tard va participar en una altra cursa famosa de resistència, les 12 Hores de Sebring, i va aconseguir ser 10è a les 500 Milles. Fermí Vélez tenia un gran palmarès i futur en la competició, però desgraciadament va morir el 8 de novembre del 2006, víctima d’un càncer. Les 24 Hores de Barcelona, que es disputen al Circuit de Barcelona-Catalunya, porten el seu nom, i els vencedors obtenen un trofeu especial amb el seu nom.

A les competicions americanes, els protagonistes solen ser membres d’autèntiques dinasties: Andretti, Unser o pilots llegendaris, com Mears, Rutherford, Rahal, etc. La cursa està plena de detalls que la fan addictiva: el got de llet per al guanyador, l’origen del qual es remunta al 1928 (el va demanar per primer cop Louis Meyler després de vèncer); el trofeu Borg Warner, que es lliure des del 1936 i l’originalitat del qual rau en què a la superfície hi ha els rostres de tots els guanyadors des del primer dia; i així, una llista ben llarga. En un pròxim article repassarem els pilots de la F1 que han passat per l’oval per a veure la seva cara gravada al trofeu Borg Warner.

Rodger Ward rep el got de llet el 1959, (1:10 al vídeo següent):

 

Una cursa amb molt risc

És una cursa amb moltíssim risc i amb accidents, que diverses vegades han estat mortals, malgrat la seguretat passiva dels monoplaces i les mesures de seguretat a la psita. Al vídeo es pot comprovar com la cabina de pilotatge (cockpit) resisteix els impactes successius.

 

Les assistències hi intervenen immediatament i es trasllada els pilots a la clínica del circuit i després a l’hospital en helicòpter medicalitzat. Són el mateix tipus d’helicòpter que estan de guàrdia al Gran Premi de F1 o de MotoGP, els helicòpters medicalitzats del RACC, i que són els mateixos que es desplacen quan un soci necessita assistència mèdica urgent en cas d’accident. Un helicòpter com el que es pot veure aquí.

No Responses