La seguretat viària del runner

Aquests bojos que corren. N’hi ha de moltes menes: els que es volen mantenir en forma a un cost raonable; els que busquen millorar els seus temps en competició; els que van acompanyats per altres runners, o els que prefereixen l’única companyia de la música. Hi ha els que surten uniformats humilment amb una samarreta de marca blanca, o els que corren només per poder estrenar els últims gadgets tecnològics del mercat…

seguretat viària del runner

Creativitat: Ferran Morales

Sigui com sigui, tots tenen alguna cosa en comú: una afició que es gaudeix a l’aire lliure i que ens fa, a tots els que compartim la via pública, responsables de fomentar la convivència i evitar accidents i atropellaments. Córrer és un hàbit saludable, evitem que deixi de ser-ho per petites imprudències. Us exposem alguns consells per a la seguretat viària dels runners:

  • Obeir les normes de circulació. El runner és un vianant que va a més velocitat i que està sotmès a l’activitat que comporta el fet de córrer, de manera que és menys previsible per als cotxes. El corredor sol concentrar-se en una línia recta imaginària i qualsevol desviació li suposa un esforç extra, però aquest petit esforç –parar en un semàfor, arribar-se fins al pas de zebra…– és per a un bé major: la pròpia seguretat. Si et toca ser conductor, disminueix la velocitat quan t’acostis a un pas de zebra o a una cruïlla, facilitant-li el pas al corredor.
  • Tria el circuit correctament. Les zones urbanes registren la major part dels atropellaments de vianants a Espanya i el 68% dels morts, mentre que a les vies interurbanes hi ha menys víctimes però més greus. Recorda que sempre s’ha de córrer per la vorera, continues sent un vianant. Si pateixes per les teves articulacions, tria un altre circuit: el parc, el riu, el passeig marítim o, fins i tot, una pista d’atletisme si la teva intenció és fer sèries. En cas de córrer per la carretera, has de fer-ho pel voral i al costat esquerre, de cara a la circulació.
  • Fes servir roba favorable però útil. Utilitza preferiblement roba reflectant i/o amb colors vius, sobretot si corres a hores de poca llum o quan les condicions climatològiques són adverses. Posa les coses fàcils als conductors i fes-te veure. També és important que tu els vegis a ells quan estàs corrent, per això si ets dels que porta ulleres de sol quan surt, recorda que només tenen una funció, que és veure-hi amb més claredat i anticipar la presència de cotxes o altres vianants. Fes-les servir els dies de molta llum i no te les posis quan surtis de nit.
  • La música. Que sigui motivant, que no distregui. La música, aquesta gran aliada que et marca el ritme, pot ser alhora el teu més gran enemic. Portar-la massa alta, concentrar-te només en ella i ignorar l’entorn pot ser molt perjudicial. Tots els teus sentits, fins i tot el de l’oïda, han de treballar per a la teva seguretat. En un encreuament o una intersecció, retira’t un auricular o abaixa el volum.
  • Precaució, runner fatigat! Arribes al final de la distància prevista i estàs cansat, però has de parar la mateixa atenció a l’entorn que quan has començat. Saps que els teus reflexos estan debilitats i anticipar-te als imprevistos serà una odissea, així que ara, de totes totes, has de tenir interioritzats tots els consells anteriors. Recorda, a més, hidratar-te bé i evitar les hores de més intensitat solar per no augmentar la fatiga.
Seguretat viària del runner

Creativitat: Ferran Morales

La carretera és de tothom i de tothom és la responsabilitat de saber-hi conviure, tant si anem amb sabatilles com sobre rodes. Evitem les situacions que comprometin la integritat de qualsevol usuari de la via pública. Darrere de cadascun hi ha persones que volen que torni: la família, amics, companys, i esperen que arribi amb el somriure de sempre, el de la satisfacció d’haver sortit a córrer.

Recorda que al desembre tens la #10kmRACC que se celebra al Circuit de Catalunya i aquest dia podràs córrer pensant únicament a fer la teva millor cursa. De la teva seguretat, s’encarrega el RACC.

Autora: Helena Artacho.

Deixa un comentari