RutaRACC: de Vic a Banyoles

Tags:,

Provem el supervendes de Ford, el nou Focus ST Line, per les carreteres de la capital d’Osona i fins a Banyoles, en una ruta senzilla i cultural.

Després d’haver viatjat de Ripoll a Beget i d’haver conegut la zona centre-nord en direcció Lleida entre Manresa i El Miracle, encetem un recorregut que ens farà gaudir d’una de les zones de Catalunya amb més art, gastronomia i cultura de la nostra geografia. Per completar aquest trajecte farem servir el nou Ford Focus ST Line 1.5 Ecoblue dièsel de 120 cv de potència, un vehicle que ens sorprendrà en molts aspectes, tot i la seva mida de compacte.

Plaça Major, Vic

Plaça Major, Vic

Vic, capital de la plana

Comencem, doncs, la ruta a la vila de Vic, a la comarca d’Osona, ciutat enclavada en un punt estratègic que li permet ser una de les capitals de la Catalunya interior, separada per una distància semblant dels municipis de Barcelona i de Girona. Amb gairebé 45.000 habitants, la capital de la plana s’ha consolidat al llarg dels segles com a un dels principals símbols de la catalanitat.

En una ciutat amb multitud de llocs per visitar, hem escollit els principals i més representatius, com són la plaça Major, el temple romà, la catedral de Sant Pere i la caminada a la vora del riu Mèder, que enllaçarem mitjançant un passeig pel nucli antic i el call jueu.

La plaça Major segueix sent avui dia un dels punts neuràlgics de la ciutat. De planta rectangular, és la més gran de la ciutat i el seu centre mai no ha estat asfaltat ni amb llambordes. Al llarg dels anys en aquesta plaça s’han dut a terme diferents activitats, com espectacles, curses, concerts o activitats animals, a banda del mercat d’època medieval, cosa que fa que la tradició prevalgui sobre la necessitat d’asfaltar i perdre així un dels trets més característics d’aquest enclavament. És aquí on es fan fires tan tradicionals com el Mercat de Música Viva de Vic, que ja porta 31 edicions.

Antiga Vilanova 1850

‘Antiga Vilanova’. 1850

Des de la plaça, baixem caminant pel carrer dels Argenters, on topem amb la botiga ‘Antiga Vilanova’, datada del 1850 i on podrem gaudir d’un entorn noucentista, mantingut per la quarta generació de la família.

Seguint més enllà, un altre comerç dels típics del centre és ‘Costa Llibreter’, una botiga que ens transportarà per la història de la literatura amb el seu encant de llibres amuntegats i olor de paper vell.

Tombant la cantonada del carrer Sant Sadurní, arribem a la plaça de la Pietat, on topem amb l’església del mateix nom, a tocar del temple romà.

El pòrtic encolumnat de l’edifici, amb un podi al qual s’accedeix per les escales, ens deixa una fidel reproducció del segle XIX de la construcció que es va mantenir dins de l’antic palau dels Montcada i de la qual van sobreviure les parets de la cel·la. Actualment hi podem trobar diferents exposicions itinerants.

Temple Romà

Temple romà

Des del temple, baixem pel carrer del Cloquer fins al Museu Episcopal de Vic, on pot visitar-se una col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i el gòtic català, a més de col·leccions d’arqueologia, orfebreria, teixits, vidre i ceràmica, en un fons integrat per més de 29.000 peces.

Just al costat trobem la catedral de Sant Pere, amb una mescla d’estils que van des del romànic al neoclàssic i que va ser consagrada per primera vegada el 1038, tot i que se’n té constància des del 516. L’edifici actual, però, és el de la renovació de finals de segle XVIII i principis del XIX.

De la catedral passem al passeig a la vora del Mèder, on ens espera el pont de Queralt, el més antic i notable de la ciutat que data del segle XI, construït davant de l’antic pont romà que seguia la via romana fins a Barcelona. Aquí pujarem al Ford Focus ST Line per iniciar la ruta motoritzada.

Olot

Olot

La Garrotxa i els volcans

Al volant del Focus iniciarem la marxa en direcció a Manlleu i, sortint de la ciutat, enllaçarem amb la C-17, per després fer-ho amb la C-37 en direcció Olot. Per aquesta carretera ens endinsarem al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una visita, però, que deixarem per a més endavant.

La zona és també molt coneguda pels seus embotits. A Olot ens aturarem a visitar el nucli històric d’aquesta població de 35.000 habitants, de la qual destaca el nucli antic, on accedim des del passeig de l’Escultor Miquel Blay i on trobem edificis modernistes entre els quals destaca el Casino. Més endavant, l’església de Sant Esteve i la zona de l’Eixample Malagrida, la més gran obra urbanística de la vila portada a terme a principis del segle XX. A Olot també podem visitar el Museu dels Volcans i el Museu de la Garrotxa.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca

Les cases sobre la roca

Des d’Olot i enllaçant amb la A-26 arribem a Castellfollit de la Roca, el segon terme més petit de Catalunya i el més petit de la província de Girona, amb menys d’1 km2 de superfície. El curiós emplaçament de la vila, que despenja pels laterals les seves cases, és a conseqüència de l’acció de l’erosió dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques. La gran pedra basàltica sobre la qual va créixer el poble va ser la base per a la creació d’una pedrera de basalt, en funcionament des del 1929, l’única activa d’Espanya. Els miradors i el nucli antic són les parts que no ens podem perdre, així com el Veterans Collections, un museu dedicat a la guerra del Vietnam, una exposició particular única a Europa.

Des del poble de la roca tornem al nostre Focus per enfilar el tram fins a Besalú, un dels recintes medievals més ben conservats d’Europa. Per la mateixa B-26 per on hem arribat a Castellfollit ho farem a la vila del pont, una imatge amb la qual és impossible no associar-la.

Besalú

Besalú

El pont dels jueus

Besalú, d’origen romà, aviat va convertir-se en un nucli urbà pròsper, afavorida pel pas pròxim de la Via Annia, una via secundària ramificada de la Via Augusta que connectava l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir.

L’autonomia aconseguida pel territori al segle IX –va esdevenir un comtat independent i separat de Girona– va permetre prosperitat durant l’època medieval, cosa que li va conferir l’aspecte del qual podem gaudir avui dia, que tot i no mantenir el traçat original, permet la lectura de la urbanització de fa segles.

La mirada més icònica a la vila és la del pont romànic de set arcs desiguals, que dona la benvinguda a tothom qui la vulgui visitar.

Banyoles

Banyoles

No hi ha llac sense drac

Per la C-66z i enllaçant a la C-66, arribem a Banyoles. Si la iconografia ens deixava el pont a Besalú, a Banyoles evidentment és el llac. La capital del Pla de l’Estany, de gairebé 20.000 habitants, gaudeix del llac més gran de Catalunya, fins i tot amb llegenda pròpia amb drac inclòs.

Amb bon temps, les activitats que permet el llac són inacabables, però lluny del temps de calor, les barques de rems, els caiac, la pesca esportiva i l’atletisme són possibilitats per gaudir de l’estany.

Allunyant-nos del llac, el Museu Darder, el poblat neolític de la Draga i el monestir de Sant Esteve són altres activitats culturals interessants.

Al costat de les aigües de l’estany –on no hem aconseguit veure al drac– posem punt final a aquesta ruta de 83 km amb sortida des de Vic durant la qual hem pogut visitar un canviant paisatge des de la plana de Vic, passant per la zona volcànica de la Garrotxa i baixant fins al començament del litoral gironí, amb el nou Ford Focus ST.

La ruta en imatges

Segueix la ruta a google maps

Vols provar el vehicle?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *