La ruta del Cister: de Cervera a Santes Creus

Tags:,

Una de les rutes més conegudes del territori català és la ruta del Cister, un trajecte en què recorrerem els tres principals monestirs d’aquest orde. Comencem a la província de Lleida i acabem a la de Tarragona.

Ruta del Cister

Iniciem la ruta amb cotxe amb el Volkswagen T-Roc

Per aquesta ruta amb cotxe farem servir el Volkswagen T-Roc. És l’últim model de la marca alemanya, que entra al segment dels crossover compactes per la porta gran. Iniciem el viatge a la capital de la Segarra, Cervera, un dels pobles més famosos de l’actualitat per ser la vila del sis vegades campió del món i pilot RACC Marc Márquez. En arribar, ens rep la muralla d’època medieval –construïda entre els segles XIV i XV, durant el regnat de Pere ‘el Cerimoniós’–, que té gairebé 3.000 metres de llargada.

Cervera, ciutat universitària

La universitat va ser construïda per orde de Felip V, que va ordenar la unificació de les sis universitats existents a Catalunya el 1717. Premiava, així, l’adhesió del municipi a la causa borbònica durant la Guerra de la Successió. L’edifici, de línia barroca, va deixar de funcionar com a tal el 1842, quan va ser traslladada a Barcelona. Actualment funciona com a Arxiu Comarcal de la Segarra, institut de secundària i batxillerat i centre associat de la UNED.

La ciutat de Marc Márquez

Molt a prop d’aquest edifici trobem la botiga del Fan Club de Marc Márquez, visita obligada per als amants de les dues rodes. També hi trobem el museu del sis vegades campió del món de motociclisme, que queda a uns metres de la botiga. La Paeria i l’església de Santa Maria, al centre històric de la vila, són també llocs d’interès d’aquesta població.

Tàrrega, capital de l’Urgell

Seguint la ruta amb cotxe per l’A-2, arribem a Tàrrega en pocs minuts, ja que només són 13 els quilòmetres que separen la capital de la Segarra de la capital de l’Urgell. És en aquesta vila on Manuel de Pedrolo va inspirar-se per recrear la ciutat on s’inicia l’acció del Mecanoscrit del segon origen, tot i que no se’n cita el nom. Pedrolo també hi té una plaça amb el seu nom. Tàrrega té quatre esglésies per visitar, la de la Mercè, la del Carme, la de Sant Antoni i la de Santa Maria de l’Alba, dedicada a la patrona de la ciutat i datada del segle XVII.

Vallbona de les Monges

Deixem enrere la ciutat, i entrem de ple en territori cistercenc, i aprofitem l’ocasió per provar el T-Roc per diverses pistes forestals, on la tracció total 4Motion del Volkswagen treu a relluir un dels punts forts d’aquest vehicle. Tornant a la C-14 i desviant el trajecte per l’LP-2335 en direcció sud, arribem a Vallbona de les Monges, el primer dels monestirs que integren el triumvirat del Cister.

Primer monestir de l’orde del Cister

L’orde del Cister deriva directament de la regla de Sant Benet i els monjos i les monges d’aquesta congregació practicaven l’ascetisme i el rigor litúrgic, descartant l’ociositat en contraposició del treball manual. Fou un grup d’anacoretes els qui va fundar el 1153, sota la regla de Sant Benet, el primer monestir, acollint-se el 1175 a l’orde del Cister, quan la comunitat ja només era femenina, després que els homes es traslladessin al poble de Montsant.

La guerra civil del període 1462-1472 i el Concili de Trento (1545-1563) van derivar en la prohibició que existissin comunitats femenines en llocs despoblats, la qual cosa va obligar les monges a cedir part de les seves terres a gent arribada d’arreu per crear un nucli de població, que va esdevenir l’actual poble de Vallbona de les Monges.

Refugi temporal per a reis com Alfons II ‘el Cast’, Jaume I ‘el Conqueridor’ o Alfons X ‘el Savi’, a Vallbona també podem visitar el Museu del Cinema, situat al Centre de Recursos del poble.

Solivella

De nou en marxa per l’LP-2335, tornem a connectar amb la C-14 per arribar a Solivella, deixant enrere la província de Lleida per entrar a Tarragona. Aquest petit poble de poc més de 600 habitants va ser estructurat d’acord amb l’antic castell, del qual encara queden algunes runes, després de patir danys severs durant les guerres carlistes.

L’Espluga de Francolí

Seguint per la TV-2336 arribem a l’Espluga de Francolí, on trobem les coves per on circula el riu Francolí, que són un dels majors atractius turístics d’aquesta vila de la Conca de Barberà.

Amb una visita guiada d’una hora i 15 minuts de durada, la projecció a la roca i el teatre virtual ens ensenyaran els diferents usos que l’home ha fet de les coves en el transcurs dels anys.

La Fassina Balanyà, l’aiguardent fabricat a l’Espluga, ens aportarà un audiovisual i una visita al museu i les instal·lacions, a més d’assistir a una destil·lació en viu i degustació del producte. Aquest museu forma part dels 25 museus industrials del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. El Museu de la Vida Rural i l’església vella de Sant Miquel, del segle XIII, són altres opcions per enriquir la nostra visita.

Monestir de Poblet

A només quatre quilòmetres de distància trobem el monestir de Poblet, un recinte faraònic per a un dels monestirs amb més personalitat del país. Panteó reial de la Corona d’Aragó des de finals del segle XIV fins a l’extinció de la casa reial d’Aragó al segle XV, va ser declarat el 1991 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Entre les tombes més famoses que hi podem trobar hi ha les d’Alfons I ‘el Cast’, Jaume I ‘el Conqueridor’, Pere III ‘el Cerimoniós’, Joan I ‘el Caçador’, Ferran I d’Antequera i Alfons IV ‘el Magnànim’.

El recinte monàstic, fundat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV l’any 1150, és un dels més grans d’Europa i el podrem visitar per un preu de 8,50 € sense guia i 10 amb guia.

Montblanc

Des de Poblet, tornem enrere per visitar el conjunt medieval de Montblanc. Vila ducal des de 1387, aquest poble, nascut el 1163 gràcies a la intervenció d’Alfons I, és encara un recinte emmurallat a la zona del nucli antic, que ens transportarà a temps immemorials.

Declarat Conjunt Historicoartístic el 1948, Montblanc encara guarda el regust de vuit segles enrere i durant el mes d’abril, a la ‘Setmana medieval de la llegenda de Sant Jordi’ –en aquesta llegenda es diu que els fets van succeir a Montblanc–, es recreen els principals trets característics d’aquesta època.

La muralla, l’església de Santa Maria, el carrer i la plaça Major, el convent de Sant Francesc i els antics hospitals són alguns dels múltiples edificis que no s’han de deixar de visitar.

Santes Creus

Per tancar la ruta, sortim de Montblanc en direcció a Santes Creus, l’últim dels tres convents cistercencs de la ruta. Per l’AP7, com a opció més ràpida, recorrem els 28 quilòmetres d’enllaç, provant el vehicle per via ràpida, on el motor de 1.000 cc ens deixa mostres de la seva potència per vies amples i ben asfaltades.

Santes Creus, fundat el segle XII sota l’auspici de Ramon Berenguer IV, va prendre vital importància sota la tutela de Pere III d’Aragó, enterrat al panteó reial, juntament amb el seu fill Jaume II, costum que va continuar fins que, el 1340, Pere ‘el Cerimoniós’ va canviar la ubicació dels enterraments a Poblet. Les tombes dels dos reis encara presideixen l’església del monestir, juntament amb la de Roger de Llúria, fidel almirall de la Corona d’Aragó.

El 1835, a causa de les desamortitzacions de Mendizábal, la comunitat cistercenca de Santes Creus va abandonar la vida monàstica. Actualment és l’únic monestir dels tres de la ruta on no hi ha monjos.

Monument nacional des del 1921, a Santes Creus acabem aquesta nova ruta. Donem descans al Volkswagen T-Roc, sobre el qual podem extreure la conclusió, després de 99 quilòmetres, que és un bon encert de la marca alemanya, en el qual ha fet servir la mateixa plataforma i els mateixos components del conegudíssim Golf.

Segueix la ruta amb cotxe a Google Maps

La ruta en imatges

Vols provar el vehicle?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *