Són fiables les gasolineres ‘low cost’?

Estem veient com es van obrint estacions de servei desateses (com s’anomenen oficialment), que tots coneixem per gasolineres low cost o de baix cost. Les trobem sobretot a les zones industrials o en llocs més o menys apartats dels nuclis urbans i en centres comercials.

El fet que hi hagi diferències de preu per litre, en alguns casos destacades, respecte a les convencionals, fa que els usuaris es preguntin si són o no segures i fiables.

Tot i que la legislació ha anat recollint variacions encaminades a la protecció de l’usuari, el canvi va arribar el 2013 amb la nova Llei d’Hidrocarburs, que promocionava la competència, i es va reblar el clau amb la liberalització del sòl destinat a estacions de servei de combustible. Ara ja formen part del paisatge, però alguns consumidors segueixen sense tenir clar si els convé o no anar a aquests punts d’atenció.

Gasolineres low cost

En pot sortir perjudicat el meu vehicle?

Aquesta és la primera pregunta que tothom es fa. La idea estesa que per reduir el preu en aquestes gasolineres s’afegeixen altres líquids no és veritat. Només una empresa, CLH (Companyia Logística d’Hidrocarburs), pot subministrar combustible a una estació de servei, amb la qual cosa no hi ha cap diferència entre el de les de grans companyies petrolieres, que són les que normalment tenen personal i que anomenem convencionals, i les low cost. Però sí que és cert que entren en joc els additius que s’hi afegeixen, que en el cas de les convencionals en principi són de més qualitat, encara que és difícil de comprovar.

Tot i que no resulten massa científiques, sí que tenim maneres casolanes de saber si el resultat de tots dos combustibles és igual de vàlid, amb algunes petites comprovacions. Amb l’ordinador de bord com el que porten molts cotxes avui en dia resulta més senzill, però, si no en tenim, apuntarem el nombre de quilòmetres que fem amb un dipòsit estàndard posant a zero el comptaquilòmetres parcial; proveirem la mateixa quantitat de litres de combustible en una benzinera i en l’altra i verificarem el nombre de quilòmetres que hem fet en cada cas. Però ho hem de fer amb recorreguts semblants, per exemple, en desplaçaments habituals a la feina.

També haurem d’estar atents al comportament del motor i, per descomptat, ho consultarem al nostre mecànic si observem alguna alteració.

Com pot ser que venguin el combustible més barat?

Hi ha diferents motius pels quals una gasolinera pot vendre el combustible més barat.

  • Primer, com que no tenen personal per omplir els dipòsits s’abarateixen els costos, la qual permet a l’empresa reduir el preu per litre. En aquest sentit, la major part de gasolineres low cost tenen almenys una persona per cobrar, però en alguns casos ni tan sols això, perquè l’usuari paga a una màquina. En algunes CCAA existeix legislació sobre el tema que obliga a tenir com a mínim un empleat per cobrar. Evidentment, encara que sigui legal, si vas amb pressa i es produeixen problemes, hauràs d’esperar que arribi un treballador.
  • El segon que, com ja hem esmentat, se situen en zones allunyades més o menys dels centres urbans o en zones industrials, de manera que el terreny és més barat.
  • Tercer, que algunes d’aquestes gasolineres es troben dins de recintes comercials propietat d’aquesta empresa, cosa que fa que, tot i tenir un marge de beneficis molt baix o pràcticament nul, s’incentivi la visita de compradors al centre comercial. Això ja passa des de fa anys, per exemple, a França i ara ho veiem aquí en moltes zones comercials. De tota manera, fins i tot dins d’una mateixa cadena, d’un lloc a un altre podem trobar diferències de preu i l’exigència o no de consumir a l’hipermercat.
  • Un altre cas diferent són els punts d’atenció de cooperatives, per exemple agrícoles, que compren a l’engròs i aconsegueixen avantatges per als membres d’aquesta cooperativa.

I les grans distribuïdores?

Aquestes empreses han vist reduïda la seva quota de mercat en determinades àrees (en general, a les zones més poblades), per la qual cosa, com és lògic, s’han vist obligades a ‘buscar-se la vida’. Primer, mantenint un nivell de servei directe d’atenció respecte a les low cost, i també amb programes de fidelització que mantinguin els clients habituals i atreguin els nous, tot i que les low cost també pot ser que ofereixin aquest tipus de programes. Algunes d’aquestes empreses ja tenen també les seves pròpies low cost.

Obligacions

Cal que els consumidors tinguem en compte, quan anem a qualsevol estació de servei, sigui del tipus que sigui, que hi ha mesures de seguretat obligatòries (molt importants), podem sol·licitar mesuradors de quantitat de litres si tenim algun dubte, fulls de reclamació, atenció per part d’algun treballador en cas de necessitat, que el preu anunciat sigui el que es reflecteix al sortidor, i, encara que sigui de menor importància, guants i paper d’un sol ús si ens toca fer gasolina a nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *