Balanç de l’accidentalitat viària en Europa

La bona evolució dels accidents els darrers anys ha permès que la taxa de risc a casa nostra se situï per sota de la mitjana de la UE. Ara bé, l’actual estancament de les xifres i la incursió de les distraccions –en gran part per l’ús del mòbil– com a primera causa d’accidentalitat, és un toc d’alerta perquè ningú baixi la guàrdia.

Si fa més de quinze anys ens haguessin explicat que algun dia l’accidentalitat mortal a les carreteres espanyoles i catalanes estaria per sota de la de països com França o Alemanya, probablement haguéssim somrigut d’incredulitat. Una fita utòpica i inassolible per a molts, avui dia és una realitat. Si també ens haguessin predit que viuríem permanentment connectats gràcies als smartphones, possiblement tampoc ho haguéssim cregut. Però la realitat és que Espanya ocupa un honrós cinquè lloc –Catalunya, el sisè– en el rànquing mundial de sinistralitat viària, només per darrera de paï- sos líders en seguretat viària com el Regne Unit, Suècia, Dinamarca i Holanda. I també és cert que Espanya és líder a Europa en ús dels telèfons intel·ligents: representen un 81% sobre el total de mòbils. Llums i ombres del nostre món.

Radiografia de l'accidentalitat viària en Europa

Queda clar que en les darreres dè- cades, s’ha fet una gran progressió en termes d’accidentalitat; amb bons resultats que es comptabilitzen en vides salvades i, tot plegat, en un temps rècord. També queda patent que mòbil i GPS són companys de viatge a tota hora per a una gran majoria de gent. Cosa que ha contribuït a fer que les distraccions siguin la primera causa d’accidentalitat a Catalunya, deixant enrere els “sospitosos habituals” com la velocitat i l’alcohol.

El perill de l’addició al mòbil

Un nou estudi del RACC –el 2008 ja va presentar l’informe Les distraccions, el risc no percebut– constata que distreure’s per l’ús d’smartphones ja no és patrimoni exclusiu dels conductors (un 26% admet que els utilitza circulant), sinó que ara també és propi dels vianants (un 47,2% l’usen mentre caminen) i, en menor incidència, del col·lectiu de motoristes (8,7%). Si el 2008, el problema principal eren les trucades, el 2016 és enviar o llegir missatges de text.

Algunes possibles solucions per al RACC són potenciar l’ús d’apps que bloquegen el telèfon mentre es condueix, o bé que els fabricants de telèfons incloguin el mode cotxe, igual que existeix el mode avió, així com incloure en els temaris de totes les autoescoles el risc de la distracció.

Foto als accidents de trànsit

Els sinistres letals a les carreteres espanyoles van tenir el punt àlgid cap a mitjan decenni de 1980 i el 1990, quan van arribar a morir fins a 5.940 persones. Després d’importants descensos, a partir de l’any 2000 es va produir una caiguda en picat. I finalment, una estabilització de l’accidentalitat a partir de l’any 2010 i, sobretot, a partir del 2013 (el 2015 han mort 1.126 persones).

Ara, amb un paisatge de 31 milions de vehicles –una xifra a l’alça– i un augment dels viatges de llarg recorregut del 4%, s’aprecia un estancament que amenaça per ser més que una tendència puntual (a Catalunya s’ha produït un repunt de la mortalitat interurbana del 25,7%). Dades que ens allunyen de l’objectiu de la UE de reducció de la mortalitat en un 50% previst entre el 2010 i el 2020.

La gran majoria d’experts coincideixen en el fet què cal mantenir tot el que s’ha fet bé en matèria de seguretat viària durant aquests anys com ara la promoció de l’ús del casc, el cinturó i les cadiretes infantils; la implantació dels sistemes intel·ligents d’ajuda a la conducció; els controls d’alcoholèmia i drogues, i la política del carnet per punts. Però també deixen clar que amb això no n’hi haurà prou per garantir una reducció al mateix ritme que fins ara.

Innovar, la clau

I què fan suecs i anglesos per tenir un nivell de risc un terç inferior al nostre? Un exemple per a la reflexió és que Suècia va fixar­se que el 2015 no hi hagués cap nen mort entre 0 i 3 anys a la carretera, van aplicar polítiques segmentades per col·lectius, i van aconseguir­ho. El RACC també ha posat sobre la taula una mesura amb un efecte immediat sobre la sinistralitat: el desviament de camions des de carreteres convencionals cap a les autopistes, quan ambdues transcorren en paral·lel. Si s’arribés a aplicar arreu es podrien estalviar fins a 80 morts anuals i 215 ferits greus. Una petita gran victòria en la trà­ gica estadística de vides humanes perdudes.

Autora: Marta Bach

Deixa un comentari